En Willi venia d'un altre planeta i és per això que hi havia moltescoses que no sabia fer quan va néixer. No podia respirar ni menjar,com la resta de xiquets. Va haver d'adaptar-se a l'atmosfera iacostumar-se al menjar. Els habitants del seu planeta no necessitenmenjar per viure ni parlar per comunicar-se, en tenen prou de donar-se la mà o mirar-se als ulls. Per això els seus pares li han ensenyat acomunicar-se amb signes, que resulta més fàcil. Amb qui millor escomunica és amb la seva germana, que és la persona que entén més bé aen Willi i que moltes vegades li fa d'intèrpret. En Willi, quan esproposa alguna cosa, pot ser molt caparrut, però és obert i afectuós,fins i tot massa a per algunes persones terrícoles. Al seu planeta les manyagues contínues són d'allò més habituals. A en Willi li va costar molt d'aclimatar-se al nostre planeta, tant, que va estar a punt demarxar, però sortosament per als seus pares va decidir quedar-se igaudir de les coses magnífiques que té el nostre planeta, com elscotxes, les vaques i la música a tot drap, sense oblidar la sevameravellosa germana Olívia .
En aquest àlbum de caràcter autobiogràfic, l'autora i il·lustradora,Birte Müller, ens introdueix en la vida d'en Willi i en què significacompartir-la amb ell. En Willi, el seu fill, va néixer amb la síndrome de Down ( causada per un cromosoma de més, el 21è) i ha hagut desuperar algunes dificultats però és una persona feliç i que també faser-ne a moltes d'altres.
En Willi ens ensenya a veure el nostre món amb els seus ulls i asentir-lo com el sent ell. La metàfora d'en Willi com a ésser d'unaltre planeta ens acosta a unes persones de les quals només ens separa el desconeixement.
Les il·lustracions d'una gran vivesa i d'estil naïf reflexen a laperfecció la intensitat i força del text.
