KARROUCH, LAILA / KARROUCH EL JILALI, LAYLA
«Mai m?hauria arribat a imaginar que trobaria tant a faltar la mevaterra. Vaig ser molt ingènua pensant que, amb els anys i la distància, els records de la infantesa anirien perdent força. Al contrari: jocreixia i l?enyorança també. Des d?aquell famós agost del 1985, l?anyque vam deixar el nostre país amb les motxilles carregades de somnis i d?esperança, l?any que les nostres vides van deixar de ser les queeren per ser unes altres, des de llavors vam seguir mantenint relacióamb la nostra terra càlida i amb la gent senzilla i humil. Els paresens hi portaven sempre que podien perquè no volien perdre el que eranostre: la cultura i la religió, i sobretot, la família».
