Un estudiant amb inquietuds revolucionáries rep l'encárrec d'atemptarcontra el seu pare, que és un alt funcionari imperial. Aquesta és lasenzilla línia argumental sobre la qual Beli basteix una obra d'altcontingut simbólic i filosófic, peró també d'un elevadíssim valorformal. El ritme que Andrei Beli aconsegueix infondre en aquest texthermétic, oníric i fascinant és hipnótic a estones i dinámic en elsdiálegs, ric en alliteracions i símbols i precís en les imatges.L'heréncia de Puixkin i Gógol hi és ben palpable. Pere el Gran espasseja per l'obra com un cavaller de bronze reanimat. La ciutat deSant Petersburg es presenta com un escenari tens i dual, un personatge que canvia de colors peró que conserva les seves formes rectes, quemanté i exagera les seves estructures de ciutat premeditada. Laconstrucció en forma de novella urbana amb múltiples capes li havalgut nombroses comparacions amb l'Ulisses de Joyce. I VladimirNabokov va contribuir a la seva difusió i aclamació mundials quan vacitar-la com a tercera millor novella del segle XX.Borís Bugáiev va néixer a Moscou el 1880. Fill d'un matemátic derenom, el 1902 va comenÇar a publicar amb el pseudónim d'Andrei Beli.Marcat tant per la sofiologia eslavófila de Vladímir Soloviov com perla teosofia antropológica de Rudolf Steiner, Andrei Beli va conrear la literatura, la teoria literária i el pensament, i va compaginar-losamb la docéncia i l'edició i redacció de revistes literáries id'estética. Va escriure poesia, teatre i prosa. La seva obra mésrellevant, Petersburg, va rebre l'embat de la censura i de la críticaliterária soviétiques. Com a conseqüéncia d'aixó, l'autor va caure enl'oblit durant décades, per més que Víktor Xklovski, eminent teóricliterari, afirmés que era l'escriptor més interessant de la sevageneració i que la seva empremta es deixava sentir en tota la prosarussa moderna. Va morir d'insuficiéncia respiratória a Moscou el 1934.
