Una faula molt divertida sobre el dret de ser com som (i no com elsaltres voldrien que fóssim).«Fa molt de temps, de fet, va ser dimarts», un ós va anar cap a laseva cova per passar-hi tots els mesos d’hivern dormint, com fansempre els óssos. I quan es va despertar, a començament de laprimavera, es va trobar que els arbres havien desaparegut, l’herbahavia desaparegut, les flors havien desaparegut... i al seu lloc hihavia edificis, i cotxes, i tanques. Resulta que la seva cova estavajust enmig d’una fàbrica. I en aquell moment va aparèixer el capatàs i li va dir: «Ep, tu, a treballar». «Per., és que no treballo aquí -vadir l’ós-. Jo sóc un ós.» I l’home es va petar de riure: «Ves quinaexcusa per no anar a treballar! Tu el que ets és un gamarús que nos’ha afaitat i que duu un abric de pells». Per sort, aquest ós eramolt tossut... i, sobretot, no era un gamarús!Frank Tashlin(1913-1972) va créixer a Queens, Nova York, i de ben jove ja vadescobrir que tenia traça per dibuixar. El 1933 es va traslladar aHollywood i va començar a treballar com a guionista i director decurts d’animació per a companyies com la Warner, la MGM i la Disney.Per. cap al 1945 va decidir retirar-se de l’animació, potser perquè se sentia com un ós i li tocava hivernar. I va ser llavors que vaescriure aquest llibre.
