Em seixanta-tres textos, d’«Acàcia» a «Viatge», Philippe Claudel evoca tant perfums d’infància comd’adolescència. Cada evocació fa emergir un món oblidat, del qualnomés en resten algunes traces: l’after-shave delpare, la crema solar de la mare, els cabells sedosos de les primeresenamorades, els Gauloises i els Gitanes, lacanyella dels pastissos i el vi calent, el carbó per treure’s el fred, la tinta de l’escola, el fenc als camps, eljersei de l’oncle... Sentors dolces o agres, simples o refinades. Alllarg del relat es dibuixa un paisatge de pins, decamps de terra negra i de rius, i torna a la vida un món de gentsenzilla i franca, per qui el llit de néixer també ésel de la mort.
