PERE PORTABELLA

Les pel·lícules de Pere Portabella s'allunyen dels corrents centralsdel cinema i se situen en un territori més personal, però també mésinaccessible. La seva poètica es fonamenta en les qualitatsfotogràfiques de la imatge, el ritme del muntatge, els desplaçamentsde la càmera, el treball amb el so i els acords gairebé musicals quela combinació d'aquests elements genera. Atent a les experiències méstransgressores en altres activitats creatives, com l'art, la poesia ola música, el director expressa també la inquietud per fer coincidirla transformació del llenguatge cinematogràfic amb els canvis profunds en la societat. Aquest ha estat el camí seguit sense titubeigs pelcineasta des de No compteu amb els dits fins a Die Stille vor Bach,passant per Miró l'altre, Vampir/Cuadecuc o Umbracle. El llibre fa unrecorregut per la seva vida i obra, sense oblidar la labor duta aterme com a productor ni el compromís amb la política.