AA.VV
Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar lacrisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat enun angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de foratdemocràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integratpels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructurade poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractatseuropeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosamentha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals.Ialeshores, ¿qui controla realment la redacció del memoràndum queimposa reformes estructurals importants a canvi d?ajuts financers delMecanisme Europeu d?Estabilitat? ¿Qui fa el seguiment de l?activitatexecutiva de les institucions que conformen la Troika? ¿Qui avalua les decisions que pren el Consell dels Cap d?Estat de la zona euro? ¿Quisap el que es negocia en els dos comitès centrals de l?Eurogrup? Laresposta és ningú. Cal assumir, doncs, que el govern de la zona euroactual no té legitimitat democràtica.Aquesta situació, que Pikettyanomena ?autocràcia postdemocràtica?, seguint Habermas, té efectesreals en la societat. Relega les veus discrepants que s?oposen a lestesis oficials en detriment dels valors democràtics, prioritza totallò que reforci l?estabilitat financera i la confiança en els mercats en detriment de les polítiques laborals, la convergència fiscal, lacohesió social, la solidaritat o el creixement, i genera una mena denegació de la realitat que afavoreix els populismes.Compromesos amb la societat d?avui dia, en aquest tractat-manifest Thomas Piketty i elsseus col·legues afronten la qüestió amb audàcia: proposen tornar asituar la democràcia al cor de les decisions, tot apostant per crearuna Assemblea parlamentària que controli el govern de la zona euro,legitimi les seves decisions, i doni veu a la voluntat
