Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unesmemóries d'infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o álbums familiars, no es deixa amanyagar gaireper la nostálgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussade ple en els records que li han quedat clavats i tracta d'entendreper qué són allá i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendrela vida, no només la seva. Un bon poeta fa d'una anécdota personal unsímbol universal. La intenció d'aquestes págines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescéncia que no sempre van seramable. A la coberta, el lector veurá el nen Margarit en un balcó deGirona, també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, aSanta Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de SantaCruz de Tenerife, d'on anava i tornava en uns lents i solitarisvaixells de cárrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament deCultura.
