VIDAL, ALBERT / VIDAL GARCÍA, ALBERT
Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània,expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per què ens referim a "l'any de la picor" o "a laquinta forca"? Per què "som de la màniga ampla" o "fem campana"?
Us presentem, doncs, l'origen d'un centenar de dites habituals en lanostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret,sovint sense conèixer la procedència.
Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propòsit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat perllebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobreles is", sense necessitat de passar per "uns set-ciències". I esperemfer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".
