PER A UN ÚS ÈTIC DEL LLENGUATGE

Per un punt de vista propi en l'ús públic de la llenguaPremi d'assaig breu IRLA 2010El català que utilitzen periodistes, polítics... correspon sovint auna llengua ferida, poc genuïna i esclava del castellà. Catalana perdevoció i lingüista per vocació, Rosa Calafat analitza d'una manerair.nica i controvertida el llenguatge que s'escolta i s'escriu arreude la comunitat lingüística catalana. Considera necessari superarbarreres administratives per crear el mercat lingüístic català. Esrebel·la quan ens volen fer creure que no importa que periodistes ipolítics parlin malament, constata que el català s'ha d'erigir en unallengua lliure i, per tant, global, i destapa la por, instal·lada enels parlants públics, a fer un discurs propi amb punt de vista català. L'ús ètic de la llengua, que Calafat propugna, ha d'afrontar aquestadeixadesa, aquest gregarisme, per dotar-la de qualitats morals a favor de la construcció d'una comunitat lingüística pr.pia, unida isingular.Les seves conclusions -les úniques possibles- són que els parlantsdeterminen el destí de les llengües, que l'univers lingüístic delcatalà ha de deixar de ser una sucursal del castellà i que calconstruir un punt de vista propi en l'ús públic de la llengua.Per a un ús ètic del llenguatge ha guanyat el Premi d'assaig breu IRLA 2010 que atorga la Fundació Josep Irla.Rosa Calafat i VilaNascuda a Andratx el 1963, és doctora en Filologia Catalana iprofessora de la Universitat de les Illes Balears, i tècnic deprojectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l'Institutd'Estudis Catalans.Es el fet de ser catalana per devoció i lingüista per vocació que l'ha portada a investigar i publicar sobre els efectes dels discursosmediàtics en les societats modernes i especialment en les societatsmediatitzades. L'elaboració de discursos dominants especialment en els àmbits de l'educació, de la comunicació i de la política afecten elsmots, llurs significats connotatius i denotatius, i afecten elsparlants.Alguns dels llibres i textos publicats són: Sabotatge a la llenguacatalana (Palma: 1999), «Recursos lingüístics i resistència cultural:Una visió ecolingüística» (Banyoles: 2007), «La culturalització delterme en la segona oralitat» (Palma: 2007), «Del concepte 'diversitatlingüística': Un recorregut interpretatiu en Xarxa» (Barcelona: 2009)i Torcebraç entre dues cultures (Barcelona: 2010).