Pedra de toc és molt més que un llibre de memóries o la crónica d'untemps. Es una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perqué, comdiu Juliá de Jódar en el próleg d'aquesta edició, «una dona indócil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pasesperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. Il'única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinóapropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretatcom de desassossec». Maria Aurélia Capmany és alhora far i esperó pera unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més ales palpentes.
