PEDRA DE TARTERA

«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o algunacosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall, sires no s´atansa, m´estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veuaixí quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil.D´adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble delPallars per viure amb la de la seva tia i, d´aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer enJaume, paleta i fuster d´un poble veí, de qui es va enamorar, i s´hiva casar. Per raó de la Hist.ria, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.«Em sento com una pedraamuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la,cauré amb les altres rodolant cap avall, si res no s´atansa, m´estaréquieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen elseu marit al final de la Guerra Civil. D´adolescent, ella va haver dedeixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la sevatia i, d´aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d´un poble veí,de qui es va enamorar, i s´hi va casar. Per raó de la Hist.ria, a laprotagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.