Pedra de tartera és la hist.ria de la Conxa, una dona d ?un poble delPirineu. Des de la soledat d?una porteria de Barcelona, amb el cellluny i els estels espantats, recorda la seva vida: els dieslluminosos d ?amor i els foscos, de guerra i silenci. «Ningú no emdemanava als anys vuitanta del segle XX que escrivís aquesta primeranovel·la i tampoc ningú no em demana avui, a trenta anys de lapublicació, que la reescrigui. Per., en cada un dels moments, hesentit la necessitat de fer-ho. He intentat portar a terme una acciódifícil, reescriure una novel·la que ha tingut una gran acceptació des del seu naixement, que ha tingut més de quinze traduccions a altresllengües i que tenia l?aire d?estar closa. Ho he fet a plenaconsciència, tan sols perquè estava convençuda que era possiblemillorar-la. He respectat l?escriptora que vaig ser, sense renunciar a l?experiència posterior, de quasi trenta anys. Potser aquest textreescrit significa tan sols mirar la llosa grisa després de polir lapols de dins les escletxes, o bé acceptar de veure-la coberta d?unliquen amic, amb una capa color rovell, que els anys li han deixat».Maria Barbal
