PASSAR COMPTES

Sota el lema «Dietari de records», l'any 1989 Oriol Bohigas va iniciar la publicació de les seves mem.ries. Combat d'incerteses (1989), elprimer volum d'aquestes particulars mem.ries, estava dedicat sobretota la infantesa i la joventut. Dit o fet (1992), el segon, comprenial'època de maduresa, des dels anys cinquanta fins als noranta. Amb lapublicació del llibre que el lector té a les mans, Passar comptes,Bohigas, destacat referent progressista, reprèn vint anys després laseva vocació memorialista.Escrit i presentat com un dietari, Passarcomptes cobreix l'interessant i convuls període que abraça des demitjan 2007 fins a mitjan 2011. Amb el seu estil contundent i directe, l'autor descriu i comenta de manera incisiva i crítica la realitatsocial, política i cultural dels darrers anys. Configurat per unasèrie d'entradetes diàries curtes, algunes tan expressivamenttitulades com «La Biennale, ni carn ni peix» o «Catalunya maltractadai, potser, mal gestionada», Passar comptes aporta elements s.lids dereflexió per al debat cultural i urbanístic i per a la valoració de la situació de la política catalana actual.Un nou volum de les mem.ries d'Oriol BohigasSota el lema «Dietari de records», l'any 1989 Oriol Bohigas va iniciar la publicació de les seves mem.ries. Combat d'incerteses (1989), elprimer volum d'aquestes particulars mem.ries, estava dedicat sobretota la infantesa i la joventut. Dit o fet (1992), el segon, comprenial'època de maduresa, des dels anys cinquanta fins als noranta. Amb lapublicació del llibre que el lector té a les mans, Passar comptes,Bohigas, destacat referent progressista, reprèn vint anys després laseva vocació memorialista.Escrit i presentat com un dietari, Passarcomptes cobreix l'interessant i convuls període que abraça des demitjan 2007 fins a mitjan 2011. Amb el seu estil contundent i directe, l'autor descriu i comenta de manera incisiva i crítica la realitatsocial, política i cultural dels darrers anys. Configurat per unasèrie d'entradetes diàries curtes, algunes tan expressivamenttitulades com «La Biennale, ni carn ni peix» o «Catalunya maltractadai, potser, mal gestionada», Passar comptes aporta elements s.lids dereflexió per al debat cultural i urbanístic i per a la valoració de la situació de la política catalana actual.