A Catalunya, el procés entra en una nova fase, mentre que Euskadis'allunya de l'independentisme unilateral. Dues nacions i duespartides simultànies amb estratègies diferents. Qui se'n sortiràmillor? Els bertsolaris, els improvisadors de versos en euskera,comencen a pensar les ritmes des del final. Només quan saben comacabaran, comencen a descabdellar les paraules cantades. El públic nosap on desembocarà la hist.ria, el bertsolari, sí. Alguna cosasemblant ha passat en la mirada que els bascos han projectat sobre elprocés independentista català: hi havia una intuïció de com acabariatot plegat. Malgrat que el fenomen polític que s'ha viscut a Catalunya és nou -l'Estat espanyol no havia hagut d'entomar mai un repte de les magnituds d'aquest, amb milers i milers de persones reclamantpacíficament el seu dret a marxar-ne- moltes de les peces que s'hananat posant sobre el tauler de joc són velles conegudes per alsbascos: el pols entre legalitat i legitimitat democràtica, lajudicialització del conflicte polític, l'ús dels cossos policials,l'amenaça d'escapçar l'autogovern, la dificultat d'interpel·lar Europa perquè mogui un dit... Hi ha, per., una diferència essencial de fons: a Euskadi, durant dècades, la presència d'ETA ho condicionava tot, en canvi, a Catalunya, el sobiranisme ha avançat només a través de lesurnes. Amb matisos, ningú gosa ser gaire optimista. Per a alguns, elscatalans han demostrat una valentia impensable, per als altres, unainsensatesa incomprensible. I qui sap si ara que coneixem el final del procés -o de la primera etapa-, amb totes les seves llums i ombres,serà el moment d'inventar noves estrofes que permetin sincronitzardues nacions que persegueixen una relació diferent amb Espanya, la que elegeixin democràticament els seus ciutadans.
