'Pare de rates' és una revolució literària amb decalatge. Llegint-la,avui, ens preguntem com va poder passar tan desapercebuda, el 1981, la novel·la p.stuma d'aquest jove poeta mort amb només vint-i-quatreanys. Una novel·la de creixement, amb traces autobiogràfiques, marcada per la promesa ?encara il·lusionant? de l'LSD i l'heroïna per a unjove artista de poble que vol alliberar-se de l'aire constret del seutemps. Joan Barceló ja demostrava una sensibilitat lingüística, unaconsciència estructural i una depuració d'estil admirables, queauguraven un narrador que hem trobat a faltar. La prosa de 'Pare derates', ens diu Max Besora, «s'enfila com un coet per teixir lesinfinites possibilitats de la llengua». Descobrim-la, doncs, i poseml'autor al lloc que li pertoca a la història.
