Xavier Melloni, en el pr.leg del llibre, ens diu: "La vida mateixa éscamí i no deixa que ens aturem. Així en Jaume, riu amunt en aquestpoemari. Ebre amunt, travessant terres de raïm i altres conreusbeneïts per l'aigua que flueix majestuosa. Després del pas perl'aridesa dels Monegres, en aquest tram del Camí Ignasià se li regalaaigua a desdir...Sí, per. ell ho va fer en direcció inversa. Perquèper a ell el mar era Loiola, bressol d'Ignasi, un altre Pelegrí. Anava cap a l'origen, com de fet també fa el riu quan llisca cap al mar...Cada pas més a prop de si mateix, més a prop de tot, més a prop delDéu que és en tot. Quan ho haguem descobert, haurà culminat el nostrepelegrinatge." mà de Joan Tuneu, n'aplega una tria 254, que ensmostren la varietat de recursos estètics i de motius místics-teol.gics que formen una unitat indestriable.
