PAGÈSIQUES

Perejaume és sens dubte un dels artistes més destacats de la sevageneració, reconegut a escala internacional, per. també és un delspoetes catalans de més relleu en el panorama contemporani. Ho vademostrar amb Obreda (2003), i ho demostra encara més amb Pagèsiques,una obra d'un interès i una qualitat excepcionals, destinada a serreconeguda com un dels llibres més importants que haurà tingut laliteratura catalana almenys en el que portem de segle xxi. A més delslectors de poesia, els apassionats de la gran literatura i els amantsde l'art, també els enamorats de la terra, tots els que senten larelació amb el paisatge com un aspecte imprescindible de la vida,faran de Pagèsiques el seu llibre de capçalera.A part d'un delsartistes contemporanis catalans de més projecció internacional,Perejaume és també un poeta singular i d'una solidesa extrema, un dels grans poetes que tenim actualment. La seva obra en vers és escassa,fins ara, es redueix a dos llibres i prou: Oli damunt paper (1992) iObreda (2003). Aquest nou volum, titulat Pagèsiques, segueix de prop-per. a vuit anys de distància- l'estela de l'anterior. Es un llibreencara més llarg que Obreda, per. de temàtica similar. S'estructura en vuit seccions ("Pagèsiques", "Els arbres", "Els suros", "El taller","Bloc de notes" i tres addendes), cadascuna de les quals centra en unaspecte concret el que és, en conjunt, un discurs intens, elaborat ienlluernador al voltant de la intimitat entre el món natural i elllenguatge, viscuda en primera persona per algú que ha fet d'aquestarelació l'eix de la seva vida artística.El seu últim llibre de poesia, Obreda (2003), va tenir una acollidaexcepcional per part de la crítica.Perejaume és sens dubte un dels artistes més destacats de la sevageneració, reconegut a escala internacional, per. també és un delspoetes catalans de més relleu en el panorama contemporani. Ho vademostrar amb Obreda (2003), i ho demostra encara més amb Pagèsiques,una obra d'un interès i una qualitat excepcionals, destinada a serreconeguda com un dels llibres més importants que haurà tingut laliteratura catalana almenys en el que portem de segle xxi. A més delslectors de poesia, els apassionats de la gran literatura i els amantsde l'art, també els enamorats de la terra, tots els que senten larelació amb el paisatge com un aspecte imprescindible de la vida,faran de Pagèsiques el seu llibre de capçalera.A part d'un delsartistes contemporanis catalans de més projecció internacional,Perejaume és també un poeta singular i d'una solidesa extrema, un dels grans poetes que tenim actualment. La seva obra en vers és escassa,fins ara, es redueix a dos llibres i prou: Oli damunt paper (1992) iObreda (2003). Aquest nou volum, titulat Pagèsiques, segueix de prop-per. a vuit anys de distància- l'estela de l'anterior. Es un llibreencara més llarg que Obreda, per. de temàtica similar. S'estructura en vuit seccions ("Pagèsiques", "Els arbres", "Els suros", "El taller","Bloc de notes" i tres addendes), cadascuna de les quals centra en unaspecte concret el que és, en conjunt, un discurs intens, elaborat ienlluernador al voltant de la intimitat entre el món natural i elllenguatge, viscuda en primera persona per algú que ha fet d'aquestarelació l'eix de la seva vida artística.