La vida de la jove Juliette Lavelle discorre plàcidament entre el seuestudi de Montmarte i les classes a la Universitat de la Sorbonne, onestudia art i literatura orientals. Enmig dels diàlegs irritants ambel seu professor, de l'enlluernament que sent per un poeta tarat, i de les converses telefòniques amb el seu psicoanalista, la Julietteescriu un conte i el presenta al Premi Epimènides de ParadoxesLògiques.
L'argument no és cap altre que el d'un conte que es presenta a unpremi i el guanya per unanimitat. Tots els personatges d'aquesta obracoral que prospera a mesura que avança tenen una ombra damunt seu.Tothom vigila tothom.
Res no és el que sembla. Tot té una doble cara, un doble fons i dospunts de vista. Res de blanc o negre: aquí hi triomfa l'escala degrisos sota el cel rosaci d'un capvespre a París. Una noia ingènuament brillant, un professor obtús amb psoriasi recurrent, un poetaengalipador i cagacalces, un jurat ben avingut, un psicoanalista migfoll i uns secundaris imprescindibles conformen aquesta nouvelleaparentment asserenada que es transforma en un thriller on els vius iels morts formen part de la mateixa partida d'escacs.
