Mestressa de casa troba temps per escriure relats, declarava eltitular d’un dels primers reportatges sobre la jove Alice Munro, l’any 1961. Cinquanta anys més tard, al Canadà li diuen "el nostreTxèkhov", els grans autors americans la consideren una mestra, elpúblic d’arreu del món la llegeix en una vintena llarga de llengües iel jurat del Nobel la té present cada any. Els seus escenaris sónpetites ciutats canadenques, els seus personatges hi fan una vidadomèstica que té tot l’aspecte d’una bassa d’oli, i amb un gest mínim, sorprenent, de conseqüències gegantines, les seves protagonistes sóncapaces de capgirar-ho tot.
