«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heter.nims resideix en lameva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.»Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heter.nims, poetesinventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixitliterari específic i amb una biografia fictícia pr.pia que els atorgaautonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa iir.nica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poetaort.nim?Fernando Pessoa?i dels tres heter.nims?Alberto Caeiro, Alvarode Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què elsquatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?universpoètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.Deixeble d?Alberto Caeiro, Reis eleva el paganisme del mestre a laseva expressió més refinada i ortodoxa: és el poeta clàssic perexcel·lència, lector fervorós d?Horaci que afirma que «al poema méspetit d?un poeta hi ha d?haver alguna cosa que indiqui que Homer haexistit.» Seguidor del que ell mateix anomenava «pensament alt», ésdefensor, en les seves odes de tall horacià, de l?estoïcisme il?epicureisme. Els seus versos, amb un ritme i una mètrica acurada,amb un vocabulari erudit i llatinitzant, propugnen unaessencialització poètica?reexperimentació de l?estèticagrecollatina?que anhela, davant la condició efímera de la vida, unaeternitat terrena.Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, ambuna obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de totsels temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avuipresentem, El llibre del desassossec (1935), de pr.xima aparició aQuaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).
