Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, per. que hanassolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentamentdavant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesadel moment i el conflicte vital que arrossegava ùel qual incloïal’incest amb la seva germanaù es van transformar en una poesia depresències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que vafer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que,com H"lderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-nel’absència».
