He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l´enyor. La mevairrenunciable, per. difícil, condició d´ill.man menorquí m´ha duit aser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l´estat rítmic delpensament i he volgut compondre´l, com si fos un oratori, un rèquiem,amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia,estructurar-lo en set parts.
Holan em va ensenyar que «hi ha moments, i poden durar anys, en què al´home no li queda sinó parlar amb si mateix», i com el meu mestreSpinoza, que polia lents, m´aïll a polir paraules per poder veure, através d´elles, amb més claredat el món.
Menorca, tardor de 2001
