Com és possible passar de la civilització directament a la barbàrie?Alguns dels protagonistes dels episodis més cruels que Estat Islàmicgrava i difon a la xarxa són europeus. Com aquell britànic, graduat en ciències informàtiques a la Universitat de Westminster, conegut aSíria com el gihadista John, el botxí que va esferir l´opinió públicamundial apareixent en diversos vídeos de decapitacions d´ostatgesmentre recitava missatges apocalíptics, expressant-se amb el típicaccent de l´est de Londres. O com l´estudiant d´enginyeria que, dueshores abans d´assassinar 88 persones al passeig dels Anglesos de Niça, s´havia fet una selfie que va penjar en una xarxa social. O elsterroristes que l´hivern passat van assassinar dotzenes de persones ala sala Bataclan, a París, o els que, pocs mesos abans, havienirromput en el setmanari Charlie Hedbo, o molts dels que es desplacena combatre a Síria. Ciutadans europeus, immigrants de segona o tercera generacions, nascuts aquí. Educats aquí. Joves aparentment integratsque han participat en totes les etapes del nostre sistema educatiu is´han empassat centenars d´hores de programes infantils i juvenils deles nostres televisions.
Increïble. De les nostres escoles i universitats, teletransportats ala monstruositat més inimaginable, a les files d´un exèrcit conegut,principalment, pels seus vídeos de degollaments, d´ostatgesassassinats a sang freda, de milers d´infants i dones convertits enesclaus, de pobles sencers esborrats del mapa, de presoners crematsvius com a espectacle a la plaça pública. Què està passant? Per mirard´apropar-se al problema, l´autor pren com a hipòtesi la idea següent: potser el fenomen no és tant una radicalització de l´islam com unaislamització del radicalisme.
