NOSALTRES, ELS SENSE NOM

De pistoler a ministre de la República: les mem.ries de García Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a laBarcelona revolucionària de la guerra entre la patronal il'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó aministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i queavui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la mem.riaoficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altresfigures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du ael seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on vanéixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pr.leg a aquestaedició de les mítiques mem.ries de l'anarquista, "un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu". Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura c.moda. Ni quan es va convertir en un delslíders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mortde Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sensenom són unes mem.ries fascinants, tant per la traject.ria humana delseu protagonista com per la intensitat política i revolucionària delseu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre unmoment de la nostra hist.ria que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de lasocietat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.