Dani Cajal viu una vida plàcida, vint anys després de les sevesaventures llibertàries a la Barcelona de la Transició i de ser feritde gravetat durant la revolució sandinista a començament delsvuitanta. Manté una relació amb la seva jove amant, Clara, filla d'una figura de l'exili republicà amb similituds amb Ramón J. Sender. Apartir de la mort d'un antic amic íntim a la presó de Torrero,Saragossa, Cajal retrobarà alguns dels vells companys, en un viatgeque el portarà fins al Marroc i Rio de Janeiro. Gairebé com unanovel·la negra amb prosa àgil i càlida sense sentimentalismes,áNomiris enrereáconvoca tots els esperits culturals, des dels estoicsclàssics fins a Gracián i el situacionista Debord dins una novel·lad'acció plena de filosofia i visió poètica. Continuadora d'El cel del'infern,áNo miris enrereáva guanyar el premi Sant Jordi 2001.
