NO HI ÉREM. SÈRIE NEGRA DE SONETS MODERNS

NO HI ÉREM. SÈRIE NEGRA DE SONETS MODERNS

-20%
$19.024
$15.220
IVA incluido
Importado Despacho 12 a 20 días hábiles
Editorial:
(01) LABUTXACA
Año de edición:
Temática
Contemporanea
ISBN:
978-84-92549-94-8
Páginas:
112
Encuadernación:
Rústica
Idioma:
Catalán
Peso:
118
Dimensiones:
180x115
-20%
$19.024
$15.220
IVA incluido
Importado Despacho 12 a 20 días hábiles

Publicat per primer cop el 1983, No hi érem acull uns quants delsmolts sonets que Enric Casasses va escriure del 1983 al 1988. Ambmotiu d'aquesta reedició, l'autor ha confessat: «Són els anys pitjorsde la meva vida, quan dia sí dia també m'havia d'empassar llàgrimesamargues, amb l'esperança desfeta en dolor, el país embarrancat alsrocs, el món abocat a la catàstrofe i ma casa feta un continu camp debaralles, mentre l'amor em propinava els seus mastegots més terriblesi la meva consciència no era sinó estupor i inconsciència, que enrereno m'hi veia i endavant no podia, torturat pels diables de l'amor, del sexe, del diner, del reuma, de la droga, de l'art i de dins del'ànima... Aleshores, d'amagat de mi mateix, em vaig posar a escriurecom un desesperat un sonet darrere l'altre, fent encabir mals, penes i dolors en el motllo dels catorze versos amb un català alhorapreindustrial i fabril, parlat i escrit, escalenc i barceloní,vallfogonesc i telegràfic...».Publicat per primer cop el 1983, No hi érem acull uns quants delsmolts sonets que Enric Casasses va escriure del 1983 al 1988. Ambmotiu d'aquesta reedició, l'autor ha confessat: «Són els anys pitjorsde la meva vida, quan dia sí dia també m'havia d'empassar llàgrimesamargues, amb l'esperança desfeta en dolor, el país embarrancat alsrocs, el món abocat a la catàstrofe i ma casa feta un continu camp debaralles, mentre l'amor em propinava els seus mastegots més terriblesi la meva consciència no era sinó estupor i inconsciència, que enrereno m'hi veia i endavant no podia, torturat pels diables de l'amor, del sexe, del diner, del reuma, de la droga, de l'art i de dins del'ànima... Aleshores, d'amagat de mi mateix, em vaig posar a escriurecom un desesperat un sonet darrere l'altre, fent encabir mals, penes i dolors en el motllo dels catorze versos amb un català alhorapreindustrial i fabril, parlat i escrit, escalenc i barceloní,vallfogonesc i telegràfic...».