Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre l'alfabetització o, amb més propietat, els "nivells d'alfabetització" a la Catalunya del'època moderna (segles XVI-XVIII). Com també l'aprenentatge de lesprimeres lletres a l'escola i a la llar, a la ciutat i al camp.Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situacióhistoriogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols unaprimera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals percomprendre millor la societat catalana i l'europea del període.Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història delsprocessos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades(com ara la lectura en veu alta).
La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu depersones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) obé per necessitat (de l'ofici o del càrrec). Com també el camp, elqual no era, per descomptat, un "mar d'analfabetisme". Els governsmunicipals i l'Església influïren decisivament l'aprenentatge de lesprimeres lletres i l'esperonaren, com també, és clar, la mateixasocietat. Així, l'ensenyament era una necessitat social que, millor opitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, ambl'escola com el principal "agent" de l'alfabetització.
Certament, la situació arreu era complexa: un món d'antic règim (ipreestadístic) dominat per l'analfabetisme i per l'alfabetització"limitada" i "incompleta", progressos i regressions dels processosalfabetitzadors, les dificultats de l'ensenyament femení, etcètera,enmig del diàleg o la simbiosi entre l'univers de la impremta i lescultures orals i manuscrites.