En els quinze mesos d'internament als camps d'extermini, Boris Pahorva veure tants morts que cada dia de la seva llarga vida hauria pogutassistir a uns quants enterraments. Homenatjar els morts per a ell noés tan simple com dipositar una corona de flors al peu d'una làpida.Com tampoc el gest d'un soldat nazi que cedeix la seva ració d'arr.s a un presoner no és suficient per redimir-lo de culpa. Amb la precisiód'un bisturí, Pahor ressegueix els llocs més dolorosos de la sevamem.ria. Per. el perill no és només un testimoniatge del passat, sinóuna anàlisi d'un perill sempre present. Ni els líders totalitaris, niles idees poden provocar, tots sols, tant de mal. Dues noies que, totpassejant per una ciutat tranquil·la, pretenen no adonar-se que pelmateix carrer hi passen sis-cents presoners que fan un soroll infernal amb els esclops de fusta, són un bon exemple del perill d'unaconsciència gandula. Necr.polis és un llibre per aprendre a no apartar la mirada, mai.
