CAMPS, ESPERANÇA / CAMPS BARBER, ESPERANÇA
Esperança Camps (Ciutadella, 1964) fa més de vint anys que viu aValència, on treballa de periodista. Com a narradora, ha publicat tres novel·les a Edicions Bromera: Enllà de la mar, Premi Joanot Martorell 2003 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Quan la llunaescampa els morts, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2004, i Eclipsi,Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés 2006. Ha publicat també lanovel·la Col·lecció particular, i amb El cos deshabitat, va guanyar el Premi El Lector de l’Odissea 2008. També cultiva la narrativa breu iha publicat diversos relats en volums individuals o col·lectius.L’experiència més recent en aquest darrer gènere és la del col·lectiuUnai Siset, del qual forma part i que ha publicat el llibre de relatsSubs.l (Bromera, 2010). Amb aquesta novel·la ha guanyat XXXI PremiBlai Bellver de Narrativa - Ciutat de Xàtiva.Cristina admet la sevaderrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanyareconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut unavida desordenada i tot el que ha intentat per sortir-se’n ha fallat.L’opció d’escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb elsfragments de la novel·la negra que pren vida a poc a poc: la hist.riade Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursalbancària, el gran cop que li permetrà retirar-se.
