VILLATORO I LAMOLLA, VICENÇ / VILLATORO, VICENÇ
Un matí de diumenge, en Pere espera el resultat d'una analítica assegut en un banc de l'Hospital Clínic. «Puc seure?», li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients. Aquesta circumstància fortuïta és l'inici d'una jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat d'escalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort.
