Una vegada hi havia un monstre molt especial. Feia poc soroll i l'olor natural de meló barrejat amb castanya que solen fer els mostres. Noera ni petit ni gran, ni prim ni gras. Mirat des de dalt es v eia pla, mirat des de baix semblava una col·lecció de potes: en tenia disset.Per. res d'aix. no el feia especial, el que el feia diferent és que no tenia cap color, cap ni un, i com que no en tenia cap ningú no elveia. I, és clar, com que ningú no el veia, ningú no li feia cas i elpobre monstre estava d'all. més sol i avorrit.El nostre protagonista va aconseguir ficar-se en un pis. Allà se lesva enginyar per prendre prou colors per arribar a ser all. que es diuun monstre ben acolorit. Va prendre els colors d'unes sabatilles de la mestressa de casa, els dels peixos de la peixera, el color delsbitllets de deu mil, el d'una piga d'en Pere Sussissa, l'home de lacasa, fins i tot, va prendre els colors de les imatges de latelevisió.La família Sussissa estava molt amoïnada, trista i desconcertada. Sort que, aleshores, una monstra molt eixerida i seductora va aconseguirque el monstre retornés els colors als seus propietaris. I, a lavegada, entre ells dos creixia una romàntica amistat.Un monstre que no té cap color en comença a agafar d'una família fins que, per sort,una monstra el convenç perquè els hi torni.
