«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivéncia, ladiversitat, la pluralitat i el diáleg, sense que ningú hagi de donarexplicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi aLa Vanguardia Qué li passa al món Qué ens passa a nosaltres A partirde la seva própia experiéncia, Míriam Hatibi relata, en primerapersona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'unaidentitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligéncia iagudesa, desmunta tópics i estereotips sobre la diversitat, ireflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, toleráncia i convivéncia. En un moment en qué les identitats han estat sacsejadesper una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i adescobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessáriaque mai. Perqué és urgent comenÇar el diáleg que permetrá que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibideconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessáriament la societat i alÇa barreres que són únicament mentals. I Mira'm alsulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta,presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per laconvivéncia. «Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes potscomenÇar a construir cap a on vas, a diferenciar el que está bé i elque está malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que "som el mirall en qué ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc MíriamHatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam,immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant espogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida,sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius ireivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria moltmés temps lliure, perqué no hauria d'estar sempre justificant-me. Peró també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per aixó he decidit prendre la paraula.»
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, ladiversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donarexplicacions pels seus cognoms o les seves creences.»
Míriam Hatibi a La VanguardiaQuè li passa al món? Què ens passa anosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibirelata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i laconstrucció d´una identitat plural. En un to proper, amb enormeintel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre ladiversitat, i reflexiona sobre els conceptes d´integració,assimilació, tolerància i convivència.En un moment en què lesidentitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida del´autora a obrir els ulls i a descobrir a l´altre -i alhora anosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgentcomençar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant eldiscurs del racisme i de l´odi, Míriam Hatibi deconstrueix elprejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat ialça barreres que són únicament mentals. I Mira´m als ullsconstitueix, sobretot, la ferma defensa d´una societat oberta,presidida per l´intercanvi cultural i el respecte, que aposti per laconvivència.«Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes potscomençar a construir cap a on vas, a diferenciar el que està bé i elque està malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que ´som el mirall en què ens mirem´. Si em miro en el meu mirall, soc MíriamHatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam,immigrant de segona generació, com si la condició d´immigrant espogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida,sense fer soroll. En canvi, els fills d´immigrants som actius ireivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria moltmés temps lliure, perquè no hauria d´estar sempre justificant-me. Però també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per això he decidit prendre la paraula.»
