A través d’,onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, l'autor reflexiona sobre diversos aspectes del mónactual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenadajustament «Mil Camins» els rellotges s’,aturen a les dotze delmigdia: representa que el temps, com la gent, també necessita fervacances. Dins de l’,estació, no pas a fora, tot es paralitza,ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueixdurant tres dies i la gent no es pot moure.…, Amb aquesta novaobra, Joaquim Sala ens ofereix uns relats units per un fil conductorrelacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humanai de l’,humanisme.
