Manuel Ollé treballa les paraules, i les posa al servei d'una
història mínima, quasi sense argument: la vida de Micalet,
el seu treball per a la família Canadella i el conreu de la
vinya del camí de l'Oliverar. Micalet és un d'aquells últims
pagesos que saben de la terra i que se l'estimen, i la
vinya centenària que conrea és un dels últims rodals on
es duu a terme una agricultura tradicional. El llibre ens
explica l'extinció d'aquest món, i com un paisatge que és
en si pura etnologia pot ser destruït per una urbanització
d'adossats, per una gravera, o senzillament per un planterista,
que arrancarà tota la vinya i cultivarà plançons
d'oliveres. La veritable transcendència d'aquest llibre rau
en la seua capacitat de projectar el seu enyor sobre un món
que s'acaba i al final d'aquest llibre, tenim ganes d'anar a
visitar aquells paratges, fins i tot d'acostar-nos a la vinya
del camí de l'Oliverar per a veure què s'ha salvat, si és
que s'ha salvat alguna cosa
