Thomas Bernhard passa comptes de manera sarcàstica i magistral amb elpassat i el present cultural del seu país. Carregant frontalmentcontra el llegat artístic dels Habsburg, l’autor es planteja laconflictiva relació de l’artista amb la tradició. Es el que HaroldBloom anomena l’angoixa de la influència, per la qual tot artistanecessita negar, sovint de manera dramàtica, el discurs dels mestresmentre lluita per construir el propi llenguatge individual.L’estil repetitiu de Bernhard dóna a l’obra una musicalitat que atrapa el lector a través de les diverses, i a vegades delirants,dissertacions dels protagonistes sobre l’art, la literatura, lareligió, la societat, l’amor i la mort. I tot aix., no ho oblidem, ento de comèdia, tal com ens indica el mateix autor al subtítol del’obra.
