«El nostre verb 'recordar' conté la paraula cor. Ve del baix llatí'recordare', que es compon del prefix re- (de nou) i un element,cordare, format sobre el nom 'cor, cordis' (cor). Antigament es creiaque era al cor on residia la mem.ria (...) La meva no va ser unainfància de merda. Per. sí que és cert que a la meva infància ijoventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit unfragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Resd'important malgrat el que em va semblar en el seu moment... Aquínomés hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que ésnormal...»
'Merda d'infància'és, sens dubte, el llibre més personal i esperat deXavier Sardà, en el qual repassa, amb l'humor tan personal que elcaracteritza, els moments més durs de la seva vida. Des del'estranyesa i la soledat de viure lluny de la casa familiar, enviat,juntament amb el seu germà Joan, a viure amb els seus avis 'falsos'per evitar-los la cruesa de la malaltia i la mort de la seva mare,fins a la tornada a una seminormalitat d'orfe juntament amb la restadels germans (Rosa Maria, Santi i Fede), l'adolescència en els últimsanys del franquisme, la universitat...
Un llibre emotiu, trist, divertit i brillant. Sardà ens empeny,gràcies a la seva capacitat de combinar el dolor amb la ironia, a lahist.ria de la seva vida. Un llibre que no deixarà ningú indiferent.
