Just abans d'un gran concert que ha de comptar amb la presència de lacúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirarl'estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa deles Arts. Per. l'ordre no és fàcil de complir, perquè les estàtues noduen cap placa i no se sap qui és qui. L'aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li semblainfal·lible: que retirin l'estàtua que tingui el nas més gros. Perdesgràcia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del règimnacionalsocialista, tenia una nàpia prominent...
Amb aquesta anècdota que, inevitablement fa somriure, arrenca unanovel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l'ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hidescriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim enquè el coratge, així com l'humor, eren condicions necessàries permantenir l'esperança i la humanitat.
