El 14 d'abril de 1920 vaig néixer a Cervera ... Em batejaren el 27d'abril següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona deCatalunya. Vaig fer la primera comunió a la parróquia de Sant Antoni,també de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededéustrobades, i, per tant, també de la de Montserrat. Onze anys desprésdel meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Maciáproclamá la República Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagutde dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: Ah, eldia de la proclamació de la República. Havies de ser republicá...". Iquan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primeracomunió, el comentari ha estat: "Havies de ser montserratí, perforÇa..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre republicá -de la República Catalana!- i montserratí." Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiadad'experimentat historiador, en aquestes Memóries. De l'esperanÇa a ladesfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repás dels anys d'infantesa iaprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada al'escolania de Montserrat i el pas per l'académia Ramon Llull deBarcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d'un dels mésreconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperancespersonals i col·lectives. Esperances, peró, que aviat es veuentruncades per l'esclat traumátic de la Guerra Civil en la qual Benetes veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns delsseus mestres seguirá la crida cap al front amb la lleva del "biberó"fins que arribi la derrota.
