Quan un llegeix les Meditacions de Descartes no pot evitar sentir-secolpit per la imatge de feblesa i aïllament que ofereix la sevaconcepció de l'ésser humà, o de la nostra ment. I malgrat que el ?filnarratiu' de la seva filosofia (al capdavall ell mateix recomanavallegir filosofia com es llegeix una novel·la) té un final feliç, elregust de fragilitat i gairebé evanescència que el Jo cartesià deixaes fa difícil d'oblidar.Mai s'havia reduït la ment humana a tal graude fal·libilitat, alienació, dependència i feblesa com fa Descartes.Un jo que viu en somnis, separat del seu propi cos i de l'entorn (dels quals dubta que existeixin), en mans bé d'un Déu maligne que manejaels fils dels seus pensaments, o bé d'un Déu benigne de qui depèn fins i tot per passar d'un instant a l'instant següent.Una aproximació a la filosofia.Quan un llegeix les Meditacions de Descartes no pot evitar sentir-secolpit per la imatge de feblesa i aïllament que ofereix la sevaconcepció de l'ésser humà, o de la nostra ment. I malgrat que el ?filnarratiu' de la seva filosofia (al capdavall ell mateix recomanavallegir filosofia com es llegeix una novel·la) té un final feliç, elregust de fragilitat i gairebé evanescència que el Jo cartesià deixaes fa difícil d'oblidar.Mai s'havia reduït la ment humana a tal graude fal·libilitat, alienació, dependència i feblesa com fa Descartes.Un jo que viu en somnis, separat del seu propi cos i de l'entorn (dels quals dubta que existeixin), en mans bé d'un Déu maligne que manejaels fils dels seus pensaments, o bé d'un Déu benigne de qui depèn fins i tot per passar d'un instant a l'instant següent.
