Me'n recordo s'allunya radicalment de les convencions del gènerememorialístic. Cada frase comença "Recordo..." i és seguida per un sol record. La successió de records -ni cronològica ni temàtica- quebarregen el més banal i el més transcendent, allò particular amb allòaparentment universal s'acumula formant un retrat complex de lainfantesa de l'autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com laseva vida d'artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York.El mateix Brainard escriví: "Sento que és tan sobre tothom com sobremi mateix. I m'agrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és unsentiment agradable. No durarà. Però n'estic gaudint mentre puc". Laprimera edició, de 1970, en una petita editorial, s'esgotà ràpidament, i les reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un granèxit. Me'n recordo ha inspirat molts autors, entre els quals caldestacar Georges Perec, autor del llibre Je me souviens.
