Cal al final de la seva vida, Santiago Rusiñol va aplegar en aquestpetit volum les sentències morals que havia anat elaborant al llargdels anys. Nascudes de l'escepticisme profund amb què observava lasocietat del seu temps, les Màximes i els mals pensaments revelen nonomés el peculiar sentit de l'humor i la ironia agredolça que semprehavien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melanc.lica, amarga idesencisada, de l'existència. Al costat de la sàtira estripada contrales dones i els metges, hi trobem la seva desconfiança cap a lapolítica i cap al progrés i, en el fons, envers la pr.pia condicióhumana. Ara bé, tal i com adverteix el mateix Rusiñol, en l'últimamostra del seu escepticisme, al capdavall "tots aquests pensamentspoden escriure's a la inversa".
