MAURRAS A CATALUNYA

MAURRAS A CATALUNYA

ELEMENTS PER A UN DEBAT

$39.440
IVA incluido
Sujeto Disponibilidad de Proveedor
Editorial:
(399) QUADERNS CREMA (CATALAN)
Año de edición:
Temática
Sociologia y antropologia
ISBN:
978-84-7727-540-4
Páginas:
288
Encuadernación:
Rústica
Idioma:
Catalán
Dimensiones:
210x131
$39.440
IVA incluido
Sujeto Disponibilidad de Proveedor

Hi va haver un moment en la cultura catalana, des de finals del segleXIX fins a la desfeta de la guerra, que al jardí de l’AteneuBarcelonès, a les redaccions dels diaris i setmanaris de Barcelona, ales seus dels partits catalanistes, els noms dels dirigents políticsdel partit francès d’extrema dreta, monàrquic, provençalista iantiromàntic Action Française, sobretot de Charles Maurras i de LéonDaudet, van seduir la major part de la intel·lectualitat catalana: deSantiago Rusiñol a Josep Pla, d’Eugeni d’Ors a Francesc Cambó, de Joan Estelrich a J. V. Foix, de Josep M. Junoy a Just Cabot, de SebastiàGasch a Manuel Brunet, de Pere Coromines a Josep M. López-Picó, deRamon Rucabado a Josep Farran i Mayoral, d’Enric Jardí a Josep M. deSagarra, de Carles Cardó a Rossend Llates, de Ferran Soldevila a JoanCrexells, de Carles Sentís a Joan Fusterà Tota la generaciónoucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme polític, de dretes(per. també el d’esquerres: Antoni Rovira i Virgili), es vainteressar, es va veure influït o com a mínim es va sentirinterpel·lat per l’ideari de l’Action Française. Tot el catalanismepolític, tot el regio-nalisme que anys després va adoptar elfranquisme de grat o per força, va continuar exalçant Maurras com sires no hagués passat, com si res no s’hagués trencat. Quina enormeparadoxa, que el catalanisme conservador es modernitzés i reformulésfonamentant-se, en part, en un reaccionari que va derivar cap a unfeixisme francès guerracivilista que va negar taxativament, i des delprimer moment, qualsevol opció política al nacionalisme català. Aquest volum, amb un desena de ponències de destacats especialistes inombrosa documentació inèdita, es proposa fornir noves reflexionssobre la recepció de l’Action Française a Catalunya, nous elementsobjectius a un debat que s’estén a molts àmbits, un dels quals és, detota evidència, el literari. Cap voluntat, ni una, d’homenatge. No pot haver-hi cap dubte sobre aquesta qüestió. Tampoc cap forma denostàlgia ni de revisió, sinó tot al contrari: ¿Com reflexionar-hi?¿Com entendre-ho? ¿Quines lliçons extreure’n?