Quinze anys més tard, la memòria d'aquell dia ha tornat a mi. He vist aquell noi vagarejant entre les bromes de l'estació de França i elnom de Marina s'ha encès una altra vegada com una ferida fresca. Totstenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima. Aquest és elmeu.A la Barcelona del 1980 l'Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia. En una de lesseves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix ambl'Òscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar elmés gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui."Per alguna estranya raó, un se sent més proper a segonsquines de les seves criatures sense que sàpiga explicar gaire bé elperquè. Entre tots els llibres que he publicat des que vaig començaren aquest estrany ofici de novel·lista, pels volts del 1992, Marina és un dels meus favorits.""A mesura que n'avançava l'escriptura, tot enaquella història va començar a tenir regust de comiat, i quan la vaigacabar, vaig tenir la impressió que alguna cosa dins meu, alguna cosaque avui dia encara no sé molt bé què era però que trobo a faltar cada dia, es va quedar allà per sempre."Del pròleg de Carlos Ruiz Zafónper a aquesta edició.
