La projecció de l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà en el conjunt del'Estat espanyol va ser possible sobretot arran de la seva relaciópersonal amb l'actriu María Guerrero, que va apostar fortament perell, com també va fer per Echegaray i Galdós, de cara a renovarl'escena espanyola de l'última dècada del segle XIX. Guimerà, que jahavia estrenat a Madrid Mar i cel (1891) i Judith de Welp (1892), queva escriure Maria Rosa expressament per a María Guerrero, que la vaestrenar a Madrid, traduïda per Echegaray, el mateix dia (24-XI-2894)que la versió original es donava a conèixer al Teatre Novetats deBarcelona. L'obra, que no va deixar indiferent a la crítica i va serun gran èxit de públic, va establir una estreta i llarga col·laboració entre el dramaturg català i l'actriu madrilenya.
