Rebecca Solnit participa en una tertúlia sobre política. El moderadorli demana, sense venir al cas, per què ella no té fills. L´autoraevita respondre: està aquí per parlar dels seus llibres, no dels fills que no ha tingut, però ell insisteix fins a acorralar-la. Anysdesprés, Solnit imparteix una conferència sobre l´obra de VirginiaWoolf. En el torn de preguntes sembla que el que interessa a lamajoria del públic és les raons per les quals Woolf no va tenir fills. Solnit aconsegueix, amb dificultat, canviar de tema. «Al cap i a lafi, molta gent té fills, i només una persona ha escrit Al far i Tresguinees, i estàvem parlant de Woolf per aquests darrers motius.» Lareflexió sobre què hi ha darrera d´aquest qüestionament, que no esfaria mai a un home, dona títol al llibre, La mare de totes lespreguntes. Els textos de Rebecca Solnit estan carregatsd´intel·ligència i força, ja sigui per parlar del dret a no respondreel que no volem, del silenci imposat a les dones durant segles, de les violacions i la violència misògina, o fins i tot per discutir desd´una visió de gènere els referents literaris del cànon occidental.«Hi ha una nova revolució feminista en marxa i Rebecca Solnit és unade les seves veus més poderoses i captivadores.» (Barbara Ehrenreich)
