Un vaixell de pirates moriscos -tots ells expulsats de València l'any1609- aborda i captura un vaixell català. Entre els passatgers delvaixell català hi ha una noia jove, Blanca, de família aristocràtica,i el seu pare, DON CARLES, militar i funcionari de la Inquisició.
La intenció dels pirates, capitanejats per Saïd, és obtenir un bonrescat pels homes presoners i vendre les dones al mercat d'esclausd'Alger, pràctica habitual i documentada de l'època. Durant latravessia cap a Alger, les relacions d'odi entre les dues comunitatsvan esdevenint cada cop més dures i més tenses, per. entre BLANCA iSAÏD neix un corrent mutu de simpatia que no trigarà gaire a esdevenir un amor apassionat. Aix. fa que els pirates se sentin traïts pel seucapità i amenacin amb un motí, que gairebé arriba a dur-se a terme,per part dels cristians, representa la condemnació absoluta de Blancaper la seva traïció religiosa, social i racial.
Gràcies a la traïció de JOANOT, un dels pirates que és subornat pelscristians, aquests recuperen el control del vaixell i aconsegueixen de vèncer i eliminar els pirates, per. al moment que van a executarSAÏD, es troben que BLANCA es disposa a defensar-lo amb la seva pr.pia vida i s'enfronta amb la resta de cristians i amb el seu propi pare.
Finalment, després de tota una colla d'aventures, BLANCA i FERRANproporcionen a SAÏD una petita xalupa perquè s'escapi, per. sóndescoberts per DON CARLES al darrer instant que dispara sobre SAÏDcausant-li la mort.
BLANCA en veure-ho decideix suïcidar-se.
L'espectacle es clou amb una reflexió sobre les conseqüències delsodis racials i nacionals, amb totes les implicacions dramàtiques queaix. comporta.
(L'Espectacle MAR I CEL va ser estrenat per la Companyia DAGOLL DAGOMl'onze d'octubre de 1988 al Teatre Vict.ria de Barcelona)
