La periodista Bel Zaballa ha dut a terme una intensa tasca dedocumentació per narrar la trajectória vital, literária i política deManuel de Pedrolo. Fill d'una família aristocrática i adinerada de laSegarra, de seguida es va revelar com un lector compulsiu i unactivista ingovernable. A només divuit anys va presentar-se voluntaria l'Exércit Popular, peró la cruesa de la guerra el va marcar per atota la vida. Durant la postguerra va sobreviure amb diverses feines:detectiu privat, corrector de novel·les de Corín Tellado o traductorautodidacte de Paul Valéry, William Faulkner i T. S. Eliot. Peró laseva passió era escriure. De fet, l'escriptura era la seva millor arma per a contribuir al renaixement del nostre país. Unes obres amb valor de testimoniatge que se li acumulaven al calaix. Van passar anys fins que va poder veure publicada la primera novel·la. La censura eraimplacable amb ell. Manuel de Pedrolo no es va rendir mai. Marxistaheterodox i independentista convenÇut, es va mantenir fidel a lallengua catalana, tot i ser conscient de les limitacions económiquesque aixó comportava. Home auster, que no viatjava ni menjava mai forade casa, seguia una rutina estricta de feina. Amb la reforma delrégim, va mantenir intacte l'ideari rupturista al marge de lesrebaixes i renúncies. Mentrestant, anava construint una obra colossalde diferents géneres i estils. Una obra eclipsada, paradoxalment, perl'éxit aclaparador d'un sol llibre que amb el temps es convertiria enla novel·la més llegida de la nostra literatura. «Si ho hagués sabut,no hauria escrit el Mecanoscrit» va arribar a confessar l'escriptor,que continuava treballant com un novel·lista total. Popular ireconegut, Pedrolo no va deixar de ser mai aquell home senzill iinsubornable als drets socials i nacionals del nostre poble. «Perl'únic que val la pena lluitar és per les utopies», va sentenciar.Aquest era el seu convenciment i el llegat que ens ha deixat,juntament amb la seva obra, com una eina de combat per als tempsconvulsos que també vivim avui.
