El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de recordsd?infantesa o d?adolescència, de la relació amb els pares, de lainiciació a la vida i de l?aprenentatge permanent.
Tot hi són provatures: el coneixement de la història ?la personal i la universal?, l?impacte de l?art ?també de la lectura i l?escriptura?,la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pèrdues ?encaraque al final la mort, la més punyent, és companyia?, el diàleg ambaltres poetes, els viatges ?que ho són cap enfora i cap endins?, laimaginació ?espacial i pictòrica?, l?amor per una casa que téexistència en el record, la denúncia del règim patriarcal, el diàlegentre cultures, el jo que s?emmiralla en el tu...
Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredatsimbòlica: el vestit blau, el còdol sense dents, el banc de lesmirades...
