Conscients que alguna cosa passa sota l’aparença de quotidianitat, enaquest recull de relats, tots ells pautats amb una gran musicalitat,l’autor descabdella al voltant del desenllaç les seves reflexionssovint inquietants: «A mesura que ens fem adults i que la vida enstreballa les durícies a uns quants, les escates a uns altres i asegons qui l’escorça, el nostre guia ùel de cadascúù ens va deixant de la mà de Déu, no per desídia ni matusseria, sinó perquè suposa que ja hem adquirit prou defenses per saber caminar sense cust.dia. I enaix., el nostre àngel particular s’erra tot sovint. Tard o d’hora,tots esdevenim orfes».Vint-i-set relats que fabulen sobre la comunió que l’autor manté ambel seu llogaret humà i sentimental, algun basat en fets reals com elque ens explica un viatge al.lucinant d’ell mateix, molt jove encara,amb tot un senyor Espriu cap a Manresa.Jaume Serra Fontelles (Manresa, 1946) es va donar a conèixer amb lanovel.la Desitja’m sort, Madeleine, premi Ciutat d’Alacant 1974. Apartir d’aquí es dedica al gènere teatral: El dret al revés, premiCiutat de Granollers 1977, Deixeu-me ser mariner, premi Ciutat d’Alcoi 1979, Sarsuela de malves, Fe de rates, Manric Delcl.s, premi Born deTeatre 1992, Comèdies de corral, premi Memorial Santos Antolín 1993, i Excl.s, accèssit al premi Nacional Ignasi Iglesias 1993. La biografia L’ombra del maquis, 2001, esdevindria un preludi de Nit de vetlla,publicada per Edicions de 1984 en aquesta mateixa colòlecció.
